General

Logo Parròquia Sant Tomas

Per al curs 2012-2013

1.  Ens preparem per a l’Assemblea conjunta

Amigues, amics:

Per si no ho sabíeu, us comuniquem que les nostres dues parròquies germanes —Cor de Maria i Sant Tomàs— hem estat «escalfant motors» amb vista a una Assemblea Parroquial conjunta que celebrarem al llarg del curs 2012-2013. Tenim un repte: fer possible una comunitat cristiana al servei de l’Evangeli, en la qual els cristians del segle XXI s’hi puguin sentir com a casa…

HI ha un fet que marca i alhora diferencia el segle XXI respecte d’un passat que no ens queda gaire lluny: fa una o dues generacions tot infant (o gairebé) qui naixia en aquest país era batejat sistemàticament i així esdevenia cristià «per sistema». Avui ja no és així. Avui no tots els pares bategen els seus fills acabats de néixer; es plantegen si els bategen o no i si ho fan, ho fan «per opció».

Doncs bé, això ho canvia tot: no és el mateix batejar el fill «perquè toca» o batejar-lo «perquè hem fet l’opció de batejar-lo». En el primer cas (abans) no ens hem de preocupar del sentit del que anem a fer. En el segon, és inevitable plantejar-nos el sentit, es a dir, ser conscients de per què el volem batejar…

Aquí teniu, doncs, en poques ratlles, una de les raons de ser de la nostra assemblea. Sentim la necessitat de plantejar-nos el present de manera que faci possible aquell futur que voldríem que fos.

2. Posem en marxa una catequesi conjunta

I si diem que ens preocupa el futur, estem dient que ens preocupen, sobretot, les noves generacions que pugen de cristians. Són ells els qui al llarg d’aquest segle hauran de «estar sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui els demani raó de la seva esperança» (1Pe 3,15).

Per això volem que la nostra comunitat cristiana arribi a tenir una preocupació central: vetllar perquè la responsabilitat que assumim en iniciació cristiana dels nous membres de la comunitat, ens estimuli a nosaltres mateixos per a viure més conscientment com a deixebles i seguidors de Jesucrist. Tots ens planyem  de la pèrdua de valors que experimenta la nostra societat en crisi. Ja seria hora que els cristians re-descobríssim el valor de la proposta d’humanitat i d’humanització que ens fa Jesús… i ens decidíssim a posar-la en pràctica.

La nostra catequesi vol proposar aquest camí d’humanitat i d’humanització que ens ha proposat Jesús i que trobem recollit en l’Evangeli.

Si esteu disposats que el vostre fill/a aprengui aquest camí us convidem a apuntar-lo a la catequesi que us ofereix l’Església (Comunitat de creients) a través de la comunitat cristiana que formem les parròquies del Cor de Maria i de Sant Tomàs

3. Dubtes i preguntes a l’hora de fer la inscripció

Aquí teniu algunes preguntes que alguns pares o mares ens ha plantejat aquests darrers anys. Se n’hi podrien afegir més. Si en teniu alguna que no queda reflectida aquí, no us ho penseu dues vegades i feu-nos-la arribar…. Nosaltres mirarem de respondre.

Cliqueu sobre la pregunta i us farà arribar a la resposta o comentari adient:

Per què apuntar el meu fill/a a la catequesi?

A quina edat es pot apuntar a la catequesi?

Si apunto el meu fill/a a la catequesi, ¿no estic impedint que esculli ell mateix?

La catequesi … una activitat més amb totes les que ja fa?

El meu fill/a no està batejat/da: pot fer la catequesi?

Jo no sóc practicant: Puc apuntar el meu fill/a?

No sóc creient. Puc apuntar el meu fill/a a la catequesi?

Dins la nostra parella, no compartim la mateixa religió…

Si un dels dos pares no és creient?

Sóc divorciat(da): puc inscriure el meu fill/a a la catequesi?

Què es fa a la catequesi

Quan i com inscriure el meu nen a la catequesi?

A la catequesi es preparen per fer la primera comunió?

4. Per a inscriure el vostre fill/a

Si voleu inscriure el vostre fill, la vostra filla, a la catequesi, aquí trobareu la manera de fer-ho

felicitat

Per què apuntar el meu fill/a a la catequesi?

La Comunitat Cristina formada per les parròquies Cor de Maria i Sant Tomàs, proposa una catequesi interparroquial per als nens/es de 8 a 10 anys.

Els nens/es, quan arriben a aquesta edat, es troben en una etapa important del camí de la vida i de la vida cristiana. Tenen una consciència més gran d’ells mateixos: saben que valen, que poden, que tenen, que estimen. Entren a l’edat de la raó.

Estan obrint els ulls al món i cal que de forma progressiva vagin aprenent a ser autònoms a l’hora de prendre decisions. Per això convé començar a donar-los una primera visió cristiana de la persona i de la vida, iniciar-los en la vida amb Jesucrist, i ajudar-los a descobrir Déu i estimar-lo.

Inscriure el vostre fill/a a la catequesi, vol dir convidar-lo a trobar-se amb Jesús i descobrir que Déu l’estima. Vol dir també oferir-li uns elements de reflexió per a les preguntes que es comença a fer sobre ell mateix, sobre el món i sobre Déu.

La catequesi per a aquesta edat presenta i proposa a l’infant la fe de l’Església, en la seva coherència i la seva dinàmica, perquè cadascú la pugui fer seva i aprengui a expressar-la, no sols amb paraules, sinó també amb fets. S’invita el nen a fer el compromís gradual d’una persona que va fent camí amb Déu i amb el seu proïsme.

Amb la catequesi s’intenta ensenyar el nen/a:

  • a fer camí (=el camí de la vida!) amb el Crist,
  • a meravellar-se de tot el que Ell representa per a la nostra existència, avui i sempre ;
  • a acollir l’amor de Déu a través de tots els signes que Ell ens dóna d’ell mateix ;
  • a integrar-se en una comunitat cristiana i a descobrir, en ella i per ella, la novetat de l’Evangeli.

Això és el que vol ser la catequesi i això és el que intenta comunicar als nens. Els nens i nenes no van a catequesi com podrien anar a música o a bàsquet. La música, l’esport i moltes altres coses enriqueixen el nen en la seva manera de viure, però no li fan descobrir el sentit profund de la seva vida, no es preocupen per obrir-li un horitzó de transcendència, no l’eduquen en la seva llibertat espiritual. I això és, precisament, el que moltes persones experimenten avui com una mancança fonamental…

A quina edat es pot apuntar a la catequesi?

Es demana com a edat mínima la que correspon al tercer curs de l’escola primària, és a dir, als vuit anys. Per tant, els podeu inscriure a la catequesi el mateix any que comença el 3r de primària.

 

Si apunto el meu fill/a a la catequesi, ¿no estic impedint que esculli ell mateix?

Perquè un nen pugui escollir, ho ha de poder fer amb coneixement de causa. Parlar de Jesús i de l’Església no impedeix que un nen sigui lliure, de la mateixa manera que proposar la fe cristiana no és de cap manera imposar-la. Pot ser una ocasió per a fer-lo créixer en llibertat, per a ajudar-lo a fer, quan sigui l’hora, unes opcions que siguin ben seves.

De tota manera, aquesta mateixa pregunta, us la deuríeu fer també quan vau prendre la decisió de batejar-lo… sense poder-li consultar el que volíeu fer amb ell. Sartre, el pensador marxista, ja es feia ressò d’aquest dilema inevitable en què es troben els pares, quan escrivia:

«El fill ha de passar o bé pel baptisme de l’ateisme o bé pel baptisme cristià. La veritat més dura per als liberals (però tota veritat és dura per a les tendres ànimes liberals) és que cal decidir pel fill (i sense que se’l pugui consultar) el sentit de la fe (és a dir, de la història del món, de la humanitat), i que faci el que faci i prengui la precaució que prengui, patirà al llarg de tota la seva vida el pes d’aquesta decisió». (Sartre, Jean-Paul, Crítica de la razón dialéctica, t. 2, Losada, Buenos Aires, 1972, p. 153).

La catequesi, una activitat més… amb totes les que ja fa?

Ben sovint els nens tenen unes agendes molt carregades. Però no totes les activitats tenen el mateix valor educatiu. La catequesi no és ben bé una activitat com les altres : és la proposta que l’Església (comunitat dels creients) fa per als nens, perquè fins i tot els més petits puguin entendre que Jesús els estima.

A la catequesi, els nens plantegen preguntes que no solen fer-se en altres llocs i reflexionen amb d’altres sobre el que els preocupa: tenen amb ells d’un adult que no és ni un mestre ni un pare, sinó un testimoni de la seva fe. La catequesi és també un lloc trobada amb altres cristians.

No és sempre fàcil per al nen triar entre tantes activitats, tanmateix ajudar-lo a créixer (que és el que vol fer la catequesi), és també una manera d’ajudar-lo a escollir. Com també ajudar-lo a escollir és una manera d’ajudar-lo a créixer.

El meu fill/a no està batejat/da: pot fer la catequesi?

Sí, perquè la catequesi és oberta a tots els nens i nenes, tant si són batejats com si encara no ho són.

Al llarg dels anys de catequesi el vostre fill/a podrà, si ho desitja, demanar rebre el baptisme i fer la seva primera comunió. Amb l’acord dels pares i amb l’acompanyament dels catequistes i dels preveres de la parròquia, el nen/a seguirà les diverses etapes de la preparació i, un cop acabat aquest procés, rebrà el baptisme i després la comunió.

Jo no sóc practicant: Puc apuntar el meu fill/a?

I tant que sí! … La comunitat cristiana acull tots i cada un dels nens/es sense distincions.

De tota manera, apuntar el fill/a a la catequesi serà una bona ocasió per revisar la coherència entre el que creiem i el que fem…

En qualsevol cas, conversar amb el fill/a sobre la catequesi que fan i els temes de què parlen, sobre la vida de fe, i escoltar-lo… poden ser unes ocasions extraordinàries per dialogar amb ell sobre qüestions tan importants com Déu, la vida, l’amor, la mort. Tot el que el vostre fill va descobrint pot provocar preguntes, inquietuds, per a les quals necessitarà el suport dels adults. Per a alguns pares, el fet d’assistir a la missa amb el seu fill/a, pren un sentit nou.

No sóc creient. Puc apuntar el meu fill/a a la catequesi?

Sí, certament, sempre que es faci amb obertura i sinceritat d’esperit. Ser creient és una qüestió d’actitud personal i no es pot imposar. És i ha de ser tan lliure com estimar.

El fet de no ser creient no hauria de ser obstacle perquè els pares acompanyessin el fill en el seu procés i en les preguntes que es pugui anar fent. Però els pares no tenen resposta a tot. (Ni ells ni ningú!) Poden dir amb tota franquesa al seu fill que no són creients i en poden parlar amb ell, sense imposar-li tanmateix reflexions o dubtes que el puguin superar.

Pot ser una bona ocasió per a practicar –i de pas ensenyar– el respecte mutu entre persones que han pres a la vida opcions importants no coincidents…

Dins la nostra parella, no compartim la mateixa religió…

Té sentit, aleshores, inscriure el nostre fill/a a la catequesi?

Podeu inscriure el fill/a a la catequesi… si tant el pare com la mare hi esteu d’acord. Això comportarà un compromís una mica més important de part del cònjuge que es confessa catòlic. La pràctica religiosa del fill/a demanarà un acompanyament de part dels seus pares ja que és convenient que el seu camí pugui ser a casa respectat i recolzat.

 

Si un dels dos pares no és creient?

El fill/a pot participar en la catequesi. A casa se li ha de saber respectar la seva opció, i se li ha de deixar la possibilitat d’expressar-se amb tota naturalitat sobre el seu camí personal. Si les converses a casa sobre aquest tema es fan des d’una actitud d’escolta profunda i atenta –que convida al respecte i a l’acollida envers el qui pensa d’una altra manera–, el nen/a ho podrà viure sense que la situació li faci mal. L’ajudarà a avançar en les seves pròpies inquietuds espirituals. En canvi, si les discussions a la família acaben fent mal a algú, si tanquen o aïllen les persones, si les ridiculitzen…, aleshores també faran mal al nen/a: és impensable que un nen/a es pugui sentir bé enmig de discussions que enfronten persones que ell estima.

 

Go to Top